Humedales Artificiales en L'Albufera de Valencia

Reservas Naturales al Servicio de la Biodiversidad y la Calidad de las Aguas


Notícies

Ajuda'ns

Seminari Online

Agenda

Fitxes
 
 

 

Confederació Hidrogràfica del Xúquer

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer és un organisme autònom dependent del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient. Les funcions encomanades a aquest organisme són les següents:

  • L'elaboració del pla hidrològic de conca, així com el seu seguiment i revisió.
  • L'administració i control del Domini Públic Hidràulic.
  • L'administració i el control dels aprofitaments d'interès general o que afecten a més d'una comunitat autònoma.
  • El projecte, construcció i explotació de les obres realitzades amb càrrec als fons propis d'Organisme i les que els siguen encomanades per l'Estat.
  • Les que es deriven dels convenis amb comunitats autònomes, corporacions locals i altres entitats públiques o privades, o dels subscrits amb els particulars.

El pla hidrològic de conca, s'estableix com l'instrument principal mitjançant el qual, la Directiva Marc de l'aigua aconsegueix els seus objectius en matèria de política d'aigües i mediambiental, entre els quals es troba la consecució del bon estat de totes les masses d'aigua.

L'Albufera de València, definida com a massa d'aigua en la categoria de llac, forma part d'un aiguamoll d'incalculable riquesa, que presenta una gran varietat d'hàbitats que permeten l'existència d'una extraordinària diversitat d'espècies de fauna i flora.

Situada en la plana costanera de València, l'aiguamoll abasta unes 21.200 hectàrees, encara que la seua extensió ha disminuït en els últims segles. La importància ecològica de l'Albufera de València va ser reconeguda mundialment en ser inclosa en 1989 en la llista de llocs Ramsar, aiguamolls d'importància internacional. A més està inclosa en l'Inventari Nacional de Zones Humides i forma part de la Xarxa Natura 2000.

Els valors del seu ecosistema, la seua ubicació geogràfica i la seua influència socioeconòmica fan de l'Albufera un enclavament de referència en les actuacions del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient. Donada la importància de la llacuna, el llavors Ministeri de Medi ambient va organitzar i va dirigir l' "Estudi per al Desenvolupament Sostenible de L’ Albufera de València” (http://www2.chj.gob.es/programaAlbufera/index.html), amb un pressupost de 2,52 milions d'euros. Es va planificar un procés de treball i participació pública que va concloure a l'octubre de 2004, aprovat per unanimitat de tots els participants, inclosa l'administració local i autonòmica, les universitats, organitzacions agrícoles i ecologistes i per descomptat el Ministeri de Medi ambient, i que va permetre dissenyar i programar una sèrie d'actuacions.

Les unànimes recomanacions de l'estudi indicaven que l'Albufera de València està lluny del seu bon estat ecològic com a conseqüència d'entrades excessives de matèria orgànica i nutrients inorgànics, sent necessari tenir en compte tant les aportacions d'uns requeriments hídrics com la qualitat d'aquestes aportacions.

En els últims anys, com a conseqüència d'un gran esforç d'inversió en diferents actuacions, entre les quals cal destacar el desenvolupament dels Plans de Sanejament i Depuració, els abocaments sense depurar s'han reduït d'una forma molt important, la qual cosa ha suposat una reducció en la càrrega de nutrients i matèria orgànica i, en conseqüència, una reducció en el fitoplàncton. Aquesta millora de la qualitat de les aportacions hídriques suposa una certa tendència a la baixa en les concentracions de clorofil·la-a, a pesar que seguisquen obtenint-se valors mitjans anuals alts. No obstant açò, els efluents de les EDAR han crescut significativament des de principis d'aquest segle i aquests poden contribuir al fet que no s'aconseguisca el bon estat ecològic si arriben a l'Albufera amb unes concentracions de fòsfor no adequades.

En l'actualitat el llac és un sistema hipertròfic. El zooplàncton és reduït comparat amb la gran quantitat de fitoplàncton i no existeix vegetació submergida, element clau per al bon funcionament i regulació del sistema. Cal afegir a açò la pobresa de la fauna bentònica i de l'associada a les plantes, així com la desaparició o dràstica reducció en el llac d'espècies de gran importància ecològica.

La majoria dels experts coincideixen que la qualitat ecològica del sistema en els anys seixanta constitueix un model a aconseguir en el futur, encara que entenen que no és viable reproduir íntegrament el funcionament hídric del sistema d'aquells anys, havent de referir-se la qualitat biològica a un màxim potencial ecològic.

Per a la consecució del bon estat potencial ecològic en l’Albufera de València, les diferents administracions públiques estan realitzant un important esforç inversor amb el desenvolupament d'actuacions que, en el seu conjunt, aconseguiran els 170 milions de €.

Les mesures que s'estan desenvolupant poden agrupar-se en dos eixos d'actuació: la reducció de l'entrada de càrrega contaminant i la millora de les condicions hidromorfològiques.

A més hauran d'analitzar-se els avantatges i inconvenients de possibles alternatives d'actuació a les ja establides, com per exemple: finalitzar l'execució d'actuacions actualment en marxa en matèria de sanejament, augmentar la restricció dels paràmetres de qualitat en l'autorització d'abocament a zones sensibles, possible utilització de fluxos d'aigua i especialment mètodes de llavat (flushings) com a mètode per a combatre creixements explosius de fitoplàncton, analitzar propostes i adoptar decisions sobre la integració dels aiguamolls artificials existents en la gestió de les aigües del llac de l’Albufera o avançar en el coneixement dels efectes del fòsfor existent en els sediments de l'Albufera sobre els ecosistemes del llac, entre altres alternatives d'actuació.

El desenvolupament de les alternatives anteriors representa un cost econòmic important i una major complexitat en la gestió del llac però poden contribuir a aconseguir l'objectiu ambiental establit per al llac de l'Albufera, que és aconseguir el bon potencial ecològic.

web:  www.chj.es

Con el apoyo de

Instituto de Ingeniería del Agua y Medio Ambiente Universidad Politécnica de Valencia Acció Ecologista - AGRÓ Fundación Global Nature SEO/BirdLife acuaMed Confederación Hidrográfica del Júcar Life Natura 2000

NOTE! This site uses cookies and similar technologies.

If you not change browser settings, you agree to it.

I understand